Maria Schnabel

Recent Posts

Sabadell, Posa’t Guapa!

Crec que, en general, els sabadellencs estem orgullosos de la nostra ciutat.

Només cal seguir la pàgina del Facebook Patrimoni Sabadell. Des de la seva fundació al 2009, les més de 8,000 persones que formen part d’aquest grup hi han penjat més de 24,000 imatges.

Els edificis més icònics (la Torre de l’Aigua, l’antiga Biblioteca de la Caixa i el Mercat Central) hi surten sovint. De tant en tant, però, algú s’atreveix a penjar-hi una imatge no tan bonica: uns mobles deixats al costat d’un contenidor, un edifici en mal estat, un barri menys agraciat. Si bé aquestes imatges, desgraciadament, representen bona part de la nostra realitat, la reacció del grup és quasi sempre la mateixa:

“Això no pertany a la pàgina Patrimoni Sabadell.”

¿No?

Definim “Patrimoni”

Segons el Diccionari.cat: un patrimoni cultural “és el conjunt de testimonis que formen l’herència cultural de la societat, com les tradicions, els costums, l’art, el llenguatge, l’entorn, el paisatge, etc.”

Per tant, el patrimoni que els Sabadellencs estem deixant a la propera generació compren no sols els edificis modernistes, els museus i els parcs, sinó també totes els costums i, allò que és més important, els valors.

Fotomuntatges d’un Sabadell ideal per en Victor Colomer

 

Els valors com a guia pel jovent

Els valors són importants perquè serveixen de guia de conducte al jovent que ens ve al darrere.

Poden ser valors positius com el respecte a les tradicions, a la llengua i els costums.

O no tan positius, com és la indiferència en acceptar com a normal allò que no ho és:

  • Els mobles que veiem deixats al carrer sense molestar-nos en trucar perquè es recullin, encara que no siguin nostres.
  • El grafiti a les parets de fora casa que esperem que algú (qui?) netegi.
  • Les cases, magatzems i fàbriques que queden abandonades per molts anys.
  • Les petites deixalles al carrer de casa que no ens dignem a recollir perquè “això no és cosa meva.”
  • Els anuncis i papers penjats durant mesos i mesos a les persianes de botigues, bars i portals d’edificis.

Quan acceptem que tot això és normal, quan ens tapem els ulls dient que allò que és lleig no forma part del patrimoni, quan ens conformem dient que no s’hi pot fer res, el que fem és transmetre aquest valor d’indiferència (i jo diria d’irresponsabilitat) a la canalla que puja.

Una prova

Fa un temps em vaig trobar una noieta, evidentment de bona família, pintant un grafiti en un fanal davant de casa meva.

Quan li vaig preguntar per què ho feia, em va respondre «per què et molesta si de grafitis n´hi ha a tot arreu?»

Tenia raó. De grafitis n’hi ha a tot Sabadell. Les fotos que he penjat en aquesta pàgina les vaig fer en menys d’una hora i totes són d’un radi d’un kilòmetre al centre de la ciutat.

Aquest és el patrimoni que estem deixant: una ciutat descuidada i una cultura, uns valors, que ho accepten com a normal.

Sí que s’hi pot fer

Sento que a Sabadell hi ha un sentiment bastant generalitzat que el grafiti i la deixadesa han guanyat. Que amb el grafiti no s’hi pot fer res.

No hi estic d’acord. Sí que s’hi pot fer. I està demostrat.

Hi ha edificis a Sabadell que estan nets, sense paperetes penjades, sense grafiti, sense deixalles al voltant.

No dubto que hagin sigut víctimes del grafiti en algun moment, probablement més d’una vegada. Però, evidentment, hi ha qui es cuida de netejar-ho tantes vegades com sigui necessari.

Estic d’acord que l’Ajuntament té molt per fer per millorar la ciutat. Però com a ciutadans no podem ser il·lusos i esperar que l’Ajuntament, o la Generalitat ens vinguin a netejar les parets de casa o de la botiga.

Som-hi, tots

Crec que tots hem de fer una mica d’auto reflexió i pensar com cadascú pot ajudar no sols a netejar la imatge de la nostra ciutat, sinó que també a canviar els valors que transmetem a la propera generació.

Començant per l’Ajuntament, impulsant una versió nostra de “Sabadell, Posa’t Guapa.” Un moviment que inciti als:

  • Pares, a parlar d’aquest tema amb els fills i fer accions conjuntes per millorar l’entorn de la seva llar i carrer
  • Mestres, creant activitats per la canalla (com adoptar una placeta, o un tram de carrer, o inclús un banc) que fomentin el la cooperació.
  • Botiguers, procurant que l’exterior de les seves botigues i bars estiguin tan nets i arreglats com l’interior
  • Presidents de comunitats de veïns, fent netejar els portals, les façanes i els grafitis.

Sé que hi haurà qui em ratlli d’optimista. Potser sí. Si bé sóc Saballenca, fa temps que visc llargues temporades fora del país. Potser per això veig aquest tema d’una manera diferent.

Però queda demostrat que no ser optimista no ajuda gens.

Per sort tenim com a base un amor a la ciutat, un amor que no ha disminuït malgrat el seu estat actual.

És hora de posar-nos les piles i encaminar aquest amor, aquest orgull, en millorar el patrimoni que deixarem a la propera generació.

Maria Dolors Casas

Comparteixo altres imatges del Sabadell actual

4 Comments

  • Menchu Mengual

    Magnífic article. Estic orgullosa de tenir-te com antiga alumna.
    Si tothom fos com tu, el món seria diferent.
    La solidaritat és molt important.
    Una forta abraçada.
    Menchu

  • Maria Dolors Casas

    Gràcies, Menchu.

  • Isabel Argany

    Tens raó i les fotos són esfereïdores, imatge d’una certa decadència. Està bé que algú ens ho digui.
    Fins aviat,
    Isabel

Post A Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.